Joan Pere Viladecans neix a Barcelona l’any 1948. Pintor i gravador autodidacta, en un primer moment s’interessa per la poesia, la música i les arts plàstiques i a través d'elles descobreix la seva vocació per la pintura. L’any 1967 realitza una sèrie de treballs inspirats en l'obra de Salvador Espriu i el 1969 fa la seva primera exposició a la Sala Gaspar, presentada per Joan Brossa, que es converteix en un gran esdeveniment cultural.A partir d'aquesta data realitza un gran nombre d'exposicions a escala nacional i internacional, i participa en diverses mostres col•lectives a diferents països europeus.

Des del punt de vista formal, l'obra de l'artista és un diàleg constant entre la figuració i l'abstracció, i la seva trajectòria es divideix en diferents etapes. El seu període inicial està influenciat pel surrealisme i l'informalisme. Al llarg de la dècada dels setanta desenvolupa un procés de simplificació que es manifesta en la integració de nous elements: lletres, paraules i números. A partir de 1990 es produeix un canvi en el seu estil i Viladecans experimentaamb materials diversos: tinta xinesa, òxids, resines, sang de peix, aigua de mar, iode i tinta de calamar; alhora, la seva relació amb el color esdevé més austera. La seva obra se centra a explicar els interrogants de l'existència humana.

El govern francès el condecora Chevalier dans l'Ordre des Arts et des Lettres i és un dels artistes seleccionats per representarla Generalitat de Catalunya al Pavelló de Catalunya durant l’Expo'92 a Sevilla. També és mereixedor del segon premi del Ministeri de Cultura (Madrid, 2003) i del premi Award of Excellence de la Society for New Design (Nova York, 1997).La seva obra es troba a col·leccions com arael Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), o el Museo Municipal de Arte Contemporáneo de Madrid/ Centro Cultural Conde Duque.