Franco Monti (Milà, 1931)

Franco Monti (Milà, 1931 - Eivissa, 2008), s’interessa per l’escultura des de jove, en concret per l’escultura africana, i des de mitjans dels anys cinquanta es dedica a estudiar en profunditat totes aquelles cultures anomenades “primitives”. Comença així un llarg camí d’investigació, de viatges, comissariats d’exposicions, conferències, articles en revistes especialitzades, cursos, etc., al voltant d’ aquest tipus d’escultura.


Després de recórrer l’Àfrica occidental subsahariana, Perú, Mèxic i Nova Guinea, Monti s’instal·la a Eivissa cap als anys vuitanta i hi troba el lloc idíl·lic i perfecte, enmig de la naturalesa, per poder concentrar-se únicament en les seves pròpies escultures.

Les escultures de Monti estan impregnades de força, corporalitat i d’unes formes que no obliden el seu passat africà. Aquesta influència africana rau no tant en la forma com en la manera d’idear-la. L’escultor es passa llargues hores meditant i reflexionant sobre l’escultura i després, en poc temps, la duu a terme, la converteix en la materialització del seu somni.

La seva obra es troba a importants col·leccions d’art contemporani, com ara la deGiuseppe Panza di Biumo a Milà i Lugano; la de Gabriele e Giuseppina Caccia Dominioni, de Milà; la de Vincenzo e Giuliana Novembre, de Milà; la d’Aberto Galaverni, de Parma; la de Víctor i Mayte Rahola, de Barcelona; la de Ventura Garcés, de Barcelona; la d’Estela Matutes, de Barcelona; la d’Erwin i Christina Bechtold, d’Eivissa; la de Rafael Tur Costa, d’Eivissa; la de Leszek Muszynski, d’Eivissa; o la de Marcel i Mary Floris, d’Eivissa.