Erpeldinger neix a Lorraine, el 1936. 

Format a l’Ecole Nationale des Arts Décoratifs de Nancy i a l’Ecole Nationale des Beaux Arts de Paris.

En les seves primeres composicions, construccions rítmiques tractades amb una escassa paleta de colors, l'artista plasmava formes orgàniques i naturaleses mortes. Però també predominaven les línies clàsiques que donen als seus quadres un aire barroc. Amdues tendències han constituït l'univers artístic d’Erpeldinger, on l'artista dóna regna solta a la seva imaginació i fa gala d'una gran riquesa inventiva.

Influenciat per l’art déco, en el treball d’Erpeldinger es reflecteix una harmoniosa regularitat, i en cada quadre aconsegueix conciliar la pulsió lliure i creativa de l'artista amb l'exercici més rigorós de la ment.

En l'actualitat, la pintura d’Erpeldinger ha tornat al punt de partida i l'artista es segueix enfrontant a la paradoxa entre l'impuls del gest i el seu món mental. Per tant, la seva pintura no és fàcil, però atrapa la mirada de l'espectador gràcies a l'harmonia dels seus colors i a la construcció de les seves formes gairebé teatrals on la figura de la dona apareix sempre present.